M'encantaria donar-te la mà i sentir la teva pell, els teus llargs dits recórrer i parar-me en els teus cutícules contemplant la petita lluna que forma el naixement.
Tens les mans grans.
Te les fiques nerviós a les butxaques i voldria ser moneda freda paràgraf sentir-te mes prop i sentir el teu pols.
Passeges com perdut, esperant un autobús que no arriba una destinació seva. La camisa de quadres no t'afavoreix i la meva imaginació hi juga un arrancártela de repente, (brusc seria la trobada però aposto que no ho oblidaries.) Em poso uns sabates vermelles galtes amb els teus com, de taló llarg de com teus dits.
Què millor que guanyar al tiempoo abraçada a la trobada d'una passió mai somiada dels abans. Deixo la meva empremta en tu. Em descalç. Amb els meus empanades nus pis teves empremtes, les que deixes a l'asfalt xop per la pluja, i puc ser teva i estar a sobre de tu mar de tot i que és marca senzilla una a la carretera.
Crec que aniré descalça. Potser el fred m'ha congelat ............. Les 10:00 hores, s'encarreguen de desfer el moment. Es trenca en trossos qualsevol màgic instant i es reobre un camí a e
el que el temps i els meus sabates no es donen la mà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario