No sóc una persona que visqui del passat, arxiu les coses i m'agrada mirar endavant però per alguna raó aquests últims dies he tingut molts flash backs i ni tan sols puc ordenar els meus pensaments per tractar d'escriure. Tot aquest cúmul d'emocions enclaustrades s'abalancen sobre les poques idees que el meu cervell pot digerir .......

Al final tot acaba atrapat en el meu pit, provocant un sentiment que no aconsegueixo definir .... però que em fa mal .....

Per més que intento, no aconsegueixo discernir per aconseguir entendre de què es tracta ....... l'únic que entenc i sé, és que les ganes de plorar tornen una i altra vegada.

No hi ha distracció que et tregui d'aquí ....... la meva ment no aconsegueix apartar-se de la teva imatge i el ressò de la teva veu i del teu riure segueix sonant aquí.