De vegades tinc la imperiosa necessitat d'estimar-te i dir-te'l, això se'm va tornant quotidià encara que a estones resulta difícil……….després endevino en la meva la teva mirada clavada i un somriure teu ho esborra tot mentre assec la teva mà atrevida sota la roba i el teu cos estirar-se i bategar al costat del meu, llavors alguna cosa em ve des de dintre i em creix i els meus petons i la meva ansietat pengen de la teva mirada.
Jo sóc la qual t'espera en la nit estavellada, digues-me si em sents omplint els teus silencis, si aquesta nit tindré la teva tendresa aguaitant la mirada.
M'agradaria no tenir límits i no callar ni avui ni matí i perquè m'escoltis et parlaré en el murmuri del vent que s'escapa entre les teves mans perquè m'escoltis el que vull dir-te, perquè m'escoltis com vull que ho facis.
Jo sóc la qual t'espera en la nit estavellada, digues-me si em sents omplint els teus silencis, si aquesta nit tindré la teva tendresa aguaitant la mirada.
M'agradaria no tenir límits i no callar ni avui ni matí i perquè m'escoltis et parlaré en el murmuri del vent que s'escapa entre les teves mans perquè m'escoltis el que vull dir-te, perquè m'escoltis com vull que ho facis.
