“Cuanto más conozco a los hombres, más quiero a mi perro.”

Al menos este me inspira credibilidad, lealtad y confianza…………algo difícil de encontrar en algunas sub-especies humanas.

Ahir vaig saber que sota les teues mans seré immortal.

Ara es que baix les teues mans l'energia es mou incontrolable en el lliurament, en l'alleujament. Cerque en els teus ulls i són els meus els quals et troben al meu costat; desandando el repetit dilema de la vida, torne a somiar-te inassolible en un delit de muralles com la teua blana matèria desitjada, sense contorn. Sota les teues mans sóc maleable mentre cel i mar xoquen desdibuixant el limite d'aquesta arribada a, del plaer compartit, del teu alè tebi sobre el meu i sota les teues mans suaus es mourà l'escuma en dues-centes formes noves que adoptaré gustosa quan supere la urgència i resolga l'enigma.

Vola la teua ànima de mil formes, un gram de llum destella en la nit quan per atzar encengues una a una les estrelles descobrirà el rodar de daus en la carícia dels meus somnis i m'escoltaràs rient, tibant i latiente, tremolosa de moment, agitada.

Cercant símbols en cendres que pretenen ser foc em consume en la meua gàbia gelada, com presa dins del granit, en el vertigen de l'amor i la paraula mai aquesta balbotejats de romanç en absència de silencis.

Ahir vaig saber que sota les teues mans seré immortal.