Ara es que baix les teues mans l'energia es mou incontrolable en el lliurament, en l'alleujament. Cerque en els teus ulls i són els meus els quals et troben al meu costat; desandando el repetit dilema de la vida, torne a somiar-te inassolible en un delit de muralles com la teua blana matèria desitjada, sense contorn. Sota les teues mans sóc maleable mentre cel i mar xoquen desdibuixant el limite d'aquesta arribada a, del plaer compartit, del teu alè tebi sobre el meu i sota les teues mans suaus es mourà l'escuma en dues-centes formes noves que adoptaré gustosa quan supere la urgència i resolga l'enigma.
Vola la teua ànima de mil formes, un gram de llum destella en la nit quan per atzar encengues una a una les estrelles descobrirà el rodar de daus en la carícia dels meus somnis i m'escoltaràs rient, tibant i latiente, tremolosa de moment, agitada.
Cercant símbols en cendres que pretenen ser foc em consume en la meua gàbia gelada, com presa dins del granit, en el vertigen de l'amor i la paraula mai aquesta balbotejats de romanç en absència de silencis.
Ahir vaig saber que sota les teues mans seré immortal.
